El Material constructiu de la fortificació militar de segle II aC de Puig Castellar de Biosca (Lleida) : paviments, revestiments parietals i cobertes / Núria Romaní Sala, Esther Rodrigo Requena, Joaquim Pera Isern, Anna Gutiérrez García-Moreno



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 391-403 : il


Les excavacions recents a la fortalesa romanorepublicana de Puig Castellar de Biosca han permès recuperar un interessant conjunt de materials constructius, majoritàriament procedents de l'edifici central de l'assentament, que corresponen als revestiments interiors de les seves estances principals (paviments i pintures murals) i a elements de coberta. Es tracta d'uns materials especialment rellevants, per la cronologia de l'assentament, entre el 180 i el 120 aC, i per la seva funció, un punt de control militar i administratiu del moment inicial de la conquesta romana. L'objectiu d'aquest article és presentar una primera aproximació a aquest conjunt, analitzar-ne els materials i tècniques constructives, la seva procedència i paral·lels, per veure, en darrer terme, com els models i materials constructius emprats a Puig Castellar, d'un cert luxe, un alt nivell tècnic i de clara filiació itàlica, són també indicatius tant de l'origen dels seus ocupants com de la funcionalitat de l'establiment.

El Projecte internacional Tabula Imperii Romani - Forma Orbis Romani (TIR-FOR) / J. Guitart, M. Prevosti, P. de Soto, N. Romaní, A. Cortés i N. Padrós



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 332- 347 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Amb l'experiència gairebé centenària de la TIR-FOR, la Comissió Internacional d'aquest projecte n'ha endegat la digitalització. S'està creant un sistema informàtic únic, amb les dades fonamentals sobre els jaciments del món romà, amb visualització en mapes. El producte serà un mapa interactiu, amb informació i enllaços addicionals, d'accés lliure, útil per als investigadors i també per al gran públic, dins del món de les dades vinculades en obert (Linked Open Data) en humanitats.

Puig Castellar de Biosca (Segarra). Una fortificació del segle II aC a l'interior de Catalunya (campanyes 2013-2015) / oaquim Pera, Cèsar Carreras, Esther Rodrigo, Núria Romaní, Núria Padrós, Gemma de Solà i Josep Guitart



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 31-56 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les darreres campanyes d'excavació han posat al descobert les restes del que havia estat una fortalesa dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. L'establiment ocupa el cim d'un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d'excavació han permès documentar un gran edifici en el cim del turó amb diverses dependències que mostren detalls constructius d'un cert luxe, distribuïdes entorn un pati central; pati on s'obre una gran cisterna retallada en el terreny natural. Tot el conjunt es troba delimitat una muralla amb 4 torres documentades fins ara que ressegueix i fortifica el turó on s'ubica el jaciment. En relació a la muralla s'han documentat diverses dependències, habitacions i tallers, encara per excavar. S'ha exhumat una gran quantitat de materials ceràmics, sobretot d'importació, que mostren un horitzó cronològic ben definit entre el 150 i el 100 aC.

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) / Núria Romaní Sala
Romaní i Sala, Núria


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Universitat Autònoma de Barcelona : Institut Català d'Arqueologia Clàsica, 2019
401 p. : il., taules, plàn. ; 30 cm + 1 disc d'ordinador (Forma conventus tarraconensis. Serie studia archaeologica, 2) 
Conté: part 1. Evolució urbanística i tècniques constructives -- part 2. Vestigis arqueològics de la xarxa diària. A la part supertior de la portada: Union académique internationale, Tabula Imperii Romani / Forma Orbis Romani. Text en català, pròleg en italià, resums en català i anglès.
ISBN 9788499654713

El volum planteja un estudi aprofundit sobre les vies urbanes romanes dins l'àrea que engloba des de l'antiga Emporiae fins a Valentia. Recull i contrasta dades en un catàleg descriptiu de cadascuna de les ciutats investigades. La primera part fa referència a l'evolució urbanística i a les tècniques constructives. La segona part, presentada en format CD-ROM, tracta de vestigis arqueològics de la xarxa viària. L'estudi demostra com una aproximació arqueològica acurada als carrers de la ciutat antiga pot enriquir enormement el seu coneixement, ja que, en definitiva, són una part essencial i indissociable de l'urbs: els seus eixos de comunicació interna i un dels grans escenaris de la seva vida pública. (IEC).

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) : evolució i tècniques constructives [Fitxer informàtic] / Núria Romaní i Sala ; tesi doctoral dirigida per: Josep Guitart i Duran
Romaní i Sala, Núria


[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Dirigida per: Guitart i Duran, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
ISBN 9788449031892

El renovat interès de l'arqueologia clàssica per les vies urbanes de la ciutat antiga ha fet que, en els darrers anys, aquestes hagin superat el seu paper tradicional dins els estudis urbanístics, com a mera eina de reconstrucció de l'entramat viari, i que s'hagi explorat amb més profunditat la seva naturalesa d'espai construït i en constant transformació, també escenari d'interacció i de representació social. Fent-se ressò d'aquestes noves tendències, la present tesi pretén analitzar la construcció i evolució de la xarxa viària urbana de set ciutats romanes del conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Valentia, durant una llarga diacronia, que va des del seu moment de fundació, entre el s. II aC i l'I dC, fins ben entrat el s. VI. A partir de les nombroses intervencions arqueològiques i notícies antigues recollides, s'ha elaborat un primer apartat descriptiu amb el qual s'han identificat i definit un total de 84 trams viaris i que ha servit de base per l'anàlisi individualitzat del conjunt de carrers de cadascuna de les set urbs. Amb aquest estudi específic, s'han tractat qüestions més generals, com l'amplada dels carrers, les manifestacions rituals relacionades amb la xarxa viària o certs fenòmens específics detectats usualment al carrer, com la seva invasió per altres construccions. Malgrat tot, són les qüestions tècnico-constructives i la seva transformació diacrònica les tractades més profundament: les tècniques necessàries per a la implantació dels carrers i la seva reparació, els materials de pavimentació o la organització interna de les vies. També s'han estudiat els aspectes constructius dels serveis viaris, tant aquells subterranis (els sistemes de clavegueram i de distribució d'aigua), com els superficials (els elements d'organització i protecció viària).

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) : evolució i tècniques constructives / Núria Romaní i Sala ; tesi doctoral dirigida per: Josep Guitart i Duran
Romaní i Sala, Núria


Dirigida per: Guitart i Duran, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
1.020 p. : il., plàn. ; 30 cm
Bibliografia.

El renovat interès de l'arqueologia clàssica per les vies urbanes de la ciutat antiga ha fet que, en els darrers anys, aquestes hagin superat el seu paper tradicional dins els estudis urbanístics, com a mera eina de reconstrucció de l'entramat viari, i que s'hagi explorat amb més profunditat la seva naturalesa d'espai construït i en constant transformació, també escenari d'interacció i de representació social. Fent-se ressò d'aquestes noves tendències, la present tesi pretén analitzar la construcció i evolució de la xarxa viària urbana de set ciutats romanes del conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Valentia, durant una llarga diacronia, que va des del seu moment de fundació, entre el s. II aC i l'I dC, fins ben entrat el s. VI. A partir de les nombroses intervencions arqueològiques i notícies antigues recollides, s'ha elaborat un primer apartat descriptiu amb el qual s'han identificat i definit un total de 84 trams viaris i que ha servit de base per l'anàlisi individualitzat del conjunt de carrers de cadascuna de les set urbs. Amb aquest estudi específic, s'han tractat qüestions més generals, com l'amplada dels carrers, les manifestacions rituals relacionades amb la xarxa viària o certs fenòmens específics detectats usualment al carrer, com la seva invasió per altres construccions. Malgrat tot, són les qüestions tècnico-constructives i la seva transformació diacrònica les tractades més profundament: les tècniques necessàries per a la implantació dels carrers i la seva reparació, els materials de pavimentació o la organització interna de les vies. També s'han estudiat els aspectes constructius dels serveis viaris, tant aquells subterranis (els sistemes de clavegueram i de distribució d'aigua), com els superficials (els elements d'organització i protecció viària).

Estudi estratigràfic d'un cardo minor de la ciutat romana de Iesso (Guissona, Segarra) / Núria Romaní i Sala ; dirigida per Josep Guitart i Duran
Romaní i Sala, Núria


Dirigida per: Guitart i Duran, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, 2006
189 f. : il. ; 30 cm
Treball de recerca. A la portada: Doctorat Universitari d'Arqueologia Clàssica. Document llistat. Bibliografia.